Buttxi’s Blog


Els llibres d’en Dan Brown i la química
Juny 3, 2009, 10:25 pm
Filed under: Uncategorized

Els llibres d’en Dan Brown són novel·les de ficció, per molt que la gent es cregués que eren al cent per cent certs, sobretot quan el “boom” del Codi Da Vinci. Però el que ara ens interessa no és pas el llibre amb més ressò d’aquest autor, sinó la seva primera novel·la; Àngels i  Dimonis, que actualment està a la cartellera dels cinemes.

Les pel·lícules dels llibres d’aquest autor, com a la majoria de les versions cinematogràfiques de molts llibres, s’hi plasma molt poc de tot allò que hi trobem a les seves pàgines, però el que és més important, la idea principal, es manté; en aquest cas la relació entre la història de l’Església Catòlica i la història de la ciència.

Aquest cop en Robert Langdon (professor de simbologia de la Universitat de Harvard) es troba enmig de la resolució d’un enigma enmig de la ciutat de Roma, durant un conclave, i on ha d’evitar que exploti una bomba formada a partir d’antimatèria.

I aquí, quan sorgeix la idea de l’antimatèria, crec que és on els químics hauríem de resoldre la anècdota de que és veritat i que és mentida sobre tot allò que explica en Dan Brown en el seu llibre.

Les dues coses més importants són el concepte d’“antimatèria” que queda poc ben definit, i personalment ho definiria com: un tipus de matèria en que les carregues elèctriques segueixen una distribució molt més compacta, amb infinitat de noves possibilitats i difícil de concebre. I l’existència del CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucleaire; és a dir Centre Europeu per a la Recerca Nuclear); i que si que és ben cert que existeix, però no com ell explica.

Així doncs, podem dir que, en aquesta novel·la Dan Brown és molt més verídic que no pas que en el seu segon llibre, tot i així, i com ja he dit al principi, són novel·les, i no pas llibres d’una certesa absoluta, per tant no us cregueu tot allò que llegiu en els seus llibres, tant de l’Església com de la química.



S’ha acabat?
Mai 29, 2009, 8:23 am
Filed under: tcaq0809

En aquests últims dies amb la eufòria del futbol ni tan sols s’ha sentit a parlar sobre fins el moment temuda grip porcina, tot i això la generalitat ja a penjat a la seva web unes recomanacions per evitar-la:

http://www.gencat.cat/especial/grip_a/cat/index.htm

Segons sembla no cal patir perquè un cop més una qüestió de alarma general s’ha acabat convertint amb una malaltia que segons sembla es convertirà en una cosa habitual i que passarà a ser un refredat més d’aquí a poc temps ja que la seva mortalitat és inferior a la majoria de grips i refredats corrents.



“Vam fer fora a quatre premis Nobel per faltar a les seves classes”
Mai 29, 2009, 8:16 am
Filed under: tcaq0809

El dimarts passat, 19 de maig del 2009, a la contraportada de La Vanguardia, on sempre hi ha entrevistes molt i molt interessants i que recomano ferventment que tothom qui pugui les llegeixi, va aparèixer una entrevista al ex president de la Universitat de California; coautor de ‘Nation at risk’.

En aquesta entrevista David Gardner donava el seu punt de vista sobre el ensenyament a les universitats tant aquí com especialment a estats units que és on ell a viscut i treballat.

Personalment penso que la entrevista es va acabar convertint amb un enaltiment del model americà cosa que penso que és errònia ja que si bé dona molts bons resultats és ben conegut que té moltes deficiències de base tot i que segurament no provenen del sistema aplicat a les universitats.

Tot i això explica amb claredat moltes idees interessants que de ben segur ens serien de profit al nostre evidentment carca sistema educatiu. Trobo molt interessant que com diu el mateix títol del article i també d’aquest post es pugui fer fora ràpidament un professor que no dur a terme la seva feina tot i sigui un reconegut premi nobel però el cert és que tot sovint els millors investigadors són uns pèssims pedagogs i d’això últim hi ha exemples de sobres.

També m’agradaria comentar la bona idea que em sembla el funcionament de campus de les universitats americanes on la gran majoria funcionen com unitats compactes i independents on s’ofereix feina als alumnes que o necessiten i que d’aquesta manera és facilita el compaginar la feina amb els estudia que és una cosa que aquí no es te gens en compte ja que el fet de treballar tot sovint implica haver de perdre classes.

Ja per acabar m’agradaria dir que el fet que les universitats no siguin majoritàriament públiques penso que és bo per poder fixar iniciatives sense previ pas per els polític però pot ser una arma de doble fil en el moment que no es converteixi en una cosa igualitària sinó només per una èlit que pugui pagar els 30.000€ d’una carrera.



Pare Noel segons la física
Mai 20, 2009, 12:34 pm
Filed under: tcaq0809

Doncs tot i que no son les dates e trobat aquest estudi segons sembla minimament creibla de la fisica que implica un personatge com el pare Noel:

Prueba Física Matemática – ¿Existe Papa Noel?

HAGAMOS unos comentarios al respecto y relacionados a las fechas en que estamos por lo que son ellas propicias al efecto. Sabido es que existen, aproximadamente en el mundo, dos billones de niños/as, en definitivas personas con menos de 18 años. No obstante éste número varía con frecuencia debido a las epidemias naturales o provocadas por la mano del hombre de la manera que están asolando el Planeta como viene ocurriendo y cada ves con mas frecuencia, las relacionadas estrictamente con la Naturaleza, han existido siempre.

Sin embargo, como el personaje Papá Noel nos visita por estas fechas y en especial a los niños en que la cristiandad celebra la Navidad pues a los otros que profesan otras religiones como la musulmana, hindú, judaica, budista, etc., eso reduce su arduo trabajo en un 15% del total, en esa mítica “Noche de Paz”. Sobre una tasa media (censo) de 3,5 criaturas por hogar a visitar, tendremos un porcentaje de 108 millones de hogares y considerando de por lo menos un crío bueno en cada uno de ellos.

Por lo tanto, Papá Noel tiene cerca de 31 horas de Navidad para trabajar, gracias a las diferencias de uso horarios en relación con la rotación de la Tierra, considerando que él viaje de este a oeste, cosa que parece lo mas lógico. Eso resultaría una visita de 967,7 de hogares por segundo lo que significa que para visitar cada casa cristiana con su crío bueno, Papá Noel tiene un promedio de 1/1000 segundos para estacionar el trineo, bajarse, entrar por la chimenea, balcón, ventana o simila-res, llenar los calcetines y distribuir los restantes regalos al lado del árbol, comer algunos turrones, mantecados, copa de cava, etc., (eso en el estado español), volver por el mismo camino, subir al trineo e ir hasta la próxima casa. Considerando que cada una de las 108 millones de paradas estén distribuidas uniformemente por el mundo, lo que naturalmente sabemos que eso no es posible, pero aceptable para fines de cálculo. Estamos hablando ahora de aproximadamente 1,25 Km. por casa, es decir, un viaje total de 121,5 millones de Km., sin contar las idas y vueltas al baño, pues el comer ya lo hace en las casas y el descanso. Significa eso que el trineo de Papá Noel se mueve a una velocidad de 1.046 Km/s – 3.000 veces la velocidad del sonido. Haciendo memoria el vehículo mas veloz ya alcanzado por el hombre, fue la sonda espacial Ulises, se movió a 44,1 Km/s., y un reno normal puede recorrer unos 24 Km/h. como máximo.

La carga útil del trineo representa otro elemento interesante. Considerando que cada niño/a reciba nada mas que un juguete Lego o muñeca, (media de entre 907 gs.) el trineo llevaría mas de 500 mil toneladas, sin contar el peso del “buen viejote”. En tierra, un reno normal no carga mas de unos 136 Kg. Mismo admitiendo que renos “voladores” pudieran cargar diez veces el peso normal, el servicio de entregas no podría ser hecho con 10 o 12 de ellos. Papá Noel necesitaría 360.000 renos. Eso aumentaría considerablemente la carga, sin contar el peso del trineo, mas 54 mil toneladas, o aproximadamente siete veces el peso del Queen Elizabeth, el barco, no la monarca…

Por lo tanto, 500 mil toneladas viajando a 1.046 Km/s genera una enorme resistencia del aire con lo cual calentaría los renos de la misma manera que una nave espacial al entrar en la atmósferas de la Tierra. El primer par de renos absorbería 14,3×10 elevado a 19 de energía por segundo. En resumen, ellos explotarían en llamas casi instantáneamente y formando un espectacular sonido a su paso. Todo el conjunto de renos serían vaporizados en 4,26 milésimas de segundos, o casi cuando Papá Noel llegase a la quinta casa de su recorrido. Obviamente nada de eso tiene importancia pues Papá Noel, con la aceleración resultante de una parada brusca a partir de 1.046 Km/s en 0,001 se-gundo estaría sujeto a una fuerza de 17.000 G`s.

No olvidando que un Papá Noel de unos 113 Kg. que viene a parecer ridículamente delgado, sería inmovilizado en el fondo del trineo por 1.957.258 kgf, lo que rompería instantáneamente todos sus huesos y órganos reduciéndolo a una bola trémula de elementos pegajosos color de rosa.
Conclusión: Si Papá Noel existió, ahí está la prueba que ya está muerto, ni siquiera tuvo tiempo de empezar su cristiano trabajo.



Pandemia mundial?
Abril 27, 2009, 7:09 pm
Filed under: tcaq0809

Actualment per internet ja circulen centenars de vídeos i noticies relacionades amb la febre porcina que últimament tant satura els telenotícies. La veritat es que fins el moment moltes coses es desconeixen sobre aquest virus però la ràpida expansió que a tingut a creat rumors de tota mena i alarma general. Ningú coneix ara com ara el abast que pot tenir però la veritat és que espanta la possibilitat de un virus que aconsegueixi frenar la que semblava imparable expansió demogràfica del ésser humà.



Museus de ciència
Abril 14, 2009, 9:45 pm
Filed under: tcaq0809

He decidit enfocar aquest article des de un punt de vista més personal ja que al llarg de molts anys corrent per el món interessat per la ciència e tingut el plaer de visitar alguns dels museus més importants del món dedicats a la ciència. Tot seguit exposo des d’un punt de vista molt personal la impressió que en el seu dia em van causar els diferents museus que e pogut visitar per Europa.

Antic museu de la ciència de Barcelona: Actualment ja desaparegut però en el seu dia molt recurrents per a grups d’infants era el paradís de la practica i la màgia que en aquella tendre edat era molt important. Per el que recordo era un edifici força ampli amb molt objectes curiosos i cal destacar que en gran part era pràctic de manera que podies interactuar amb molts dels experiment i viure en primera persona la ciència de manera molt personal.

Cosmocaixa: És un remodelat i ampliat museu de la ciència de Barcelona que ens permet gaudir de moltes vessants d’ella. Consta de múltiples espais clarament diferenciats on es pot veure des de un remolí fins una selva tropical. També disposa de múltiples activitats practiques i actuacions per a grups.

Al costat de casa i molt recomenable per a totes les edats.

Museu de ciència de Munich: En el seu dia va ser el primer gran museu que visitava i em va causar una gran impressió ja que és immens i té tants espais que és fàcil perdres-hi. Per el que puc recordar tenia centenars de cotxes, avions i artefactes aerospacials i tot en un immens complex molt lúdic tot ple de activitats tot i que algunes de elles no estrictament de ciència.

Si vas a Munich i tens un dia lliure de ben segur que és una molt bona manera de omplir-lo tot sencer.

Museu de ciència de Londres: Sens dubte un dels museus més importants del món esta format per diferents edificis temàtics connectats per passadissos molt grans replens de infinitat de objectes de incalculable valor. Realment una experiència diferent a tota la resta de museus ja que és per gaudir amb tranquil·litat i temps de un immens complex on es tracten els més diversos temes de ciència de manera molt gràfica i didàctica.

Sens dubte un referent per els altres museus i de visita obligatòria per a tot aquell que s’acosti a la capital del Regne Unit.

Museu de ciència de Amsterdam: Finalment parlo de aquest museu sense pena ni glòria que tot i estar fet amb molt art manca de una clara motivació pedagògica o gran nivell científic.

Pot ser interessant passar-hi una estona si no tens res millor a fer.

Tot seguit algunes imatges:




Organitzacions científiques
Abril 14, 2009, 9:44 pm
Filed under: tcaq0809

Des de far dècades els científics de arreu s’han organitzat i unit en organitzacions científiques per tal de posar en comú i normalitzar els procediments de treball, nomenclatures, i sobretot per a treballar en comú amb un sol objectiu. Actualment hi ha milers de associacions científiques algunes de molt especialitzades i altres de molt generals i que avarquen tota la diversitat del coneixement actual.

Fent cilck a aquí s’accedeix a un apartat de la wikipedia on s’intenten agrupar i classificar algunes de aquestes organitzacions tot i que com ja es pot suposar és una tasca complicada i molt subjectiva.

En el rang de la química la més important es la IUPAC (Unión Internacional de Química Pura y Aplicada) que és una unió de diferents entitats químiques que busquen posar en comú les normes de nomenclatura i que forma part de la ICSU (consell internacional per la ciència).

iupac1